- 1. Assenyala els adjectius entre els mots que estan marcats al text.Nàpols és en molts aspectes la capital de la Itàlia menys afavorida. Però aquesta bulliciosa i caòtica ciutat, allunyada del nord més desenvolupat i enclavada entre el Mediterrani i el Vesubi, pot presumir de moltes altres coses, per exemple, d'un patrimoni musical incomparable. Des de la teatralitat de la cançó napolitana decimonònica fins a la varietat de la família de la tarantel·la, passant per la recreació que molts músics i formacions han fet a partir dels anys seixanta dels ritmes tradicionals de la Campània, el panorama musical de Nàpols es mostra tan exhuberant i animat com els seus carrers.aspectes capital afavorida bulliciosa caòtica patrimoni musical cançó
- 3. Reconeix els verbs (sobre els mots del mateix text).és allunyada presumir incomparable passant han fet panorama es mostra
viernes, 22 de enero de 2016
Avaluació amb propostes d'activitats.
- Exemples d'activitats que ens ajudaran a prendre decisions dins del procés d'avaluació:
Canals Youtube
Centro de Tecnología Educativa de Tacuarembó
- Ja tenim publicats els canals relacionats amb la temática TICS, on trobaràs molta informació, la qual ens pot donar suport en diferents aspectes...Clickeu!!
jueves, 21 de enero de 2016
Llocs amics!!!
En aquest apartat, trobareu una sèrie de pàgines, les quals poden ser de gran utilitat per a treballar la unitat didàctica.
Click i feu una ullada!!!
Click i feu una ullada!!!
- https://actividadeslengua.wordpress.com/
- http://www.anayaeducacion.es/
- http://www.orientacionandujar.es/
- http://rafalvell-equipdesuport.blogspot.com.es/
- http://elbaguldeleslletres.blogspot.com.es/p/jocs-de-llengua.html
Les competències digitals dins del currículum
El tema de les noves tecnologies està present en la nostra entorn a l’àmbit educatiu dins del
currículum de Primària.
Aquí trobem descrites vuit competències bàsiques que l'alumnat ha de desenvolupar en aquesta etapa educativa. Entre aquestes competències relacionades amb les noves tecnologies, destaquen les Competències comunicatives i les Competències metodològiques dins de les quals s’objectiva treballar continguts relacionats amb la comunicació lingüística i multimodal fent servir les TICs i en diferents suports, així com desenvolupar les competències digitals de manera transversal, social i informativa (cerca i processament d’informació).
Atenent les indicacions que proporciona el currículum, que és accessible i és utilitzat per totes les escoles de Primària, s’espera que l’àmbit digital s’incorpori dins l’aula com a una eina de coneixement i aprenentatge. Però el text curricular resulta prescriptiu, i no diu com incorporar un ús productiu de les tecnologies relacionat amb l’escola i amb el currículum, ús que a més gestioni tot el grup classe al servei dels continguts d’aprenentatge. Si el professorat no té formació prèvia, necessitaria posar-se al dia, sigui mitjançant cursets, autoaprenentatge, etc. Per tant, malgrat l’enunciació oficial de que l’alumnat desenvolupi competències, creiem que en les circumstàncies actuals el professorat pot arribar només a un ús individual i solitari de les tecnologies més que un ús col·lectiu dins l’aula amb l’alumnat i al servei del seu aprenentatge.
Possiblement, degut a aquesta situació els centres escolars han quedat enrederits a l’hora de reaccionar davant l’emergent cultura de participació social a la xarxa i d’usar els recursos digitals.
Les oportunitats per al canvi es donen freqüentment fora de l’horari escolar i a través de comunitats d’aprenentatge informals. Les noves alfabetitzacions impliquen, en la seva major part, habilitats socials que es desenvolupen a través de la col·laboració i el treball en xarxa (networking) i habilitats cognitives d’aprenentatge dels recursos. Aquestes habilitats es construeixen sobre la base dels coneixements tradicionals d’alfabetització, habilitats de recerca, coneixements tècnics i habilitats d'anàlisi crítica que s'ensenyen a l'aula, però també a través de nous mitjans, els digitals, com poden ser les eines 2.0.
Aquí trobem descrites vuit competències bàsiques que l'alumnat ha de desenvolupar en aquesta etapa educativa. Entre aquestes competències relacionades amb les noves tecnologies, destaquen les Competències comunicatives i les Competències metodològiques dins de les quals s’objectiva treballar continguts relacionats amb la comunicació lingüística i multimodal fent servir les TICs i en diferents suports, així com desenvolupar les competències digitals de manera transversal, social i informativa (cerca i processament d’informació).
Atenent les indicacions que proporciona el currículum, que és accessible i és utilitzat per totes les escoles de Primària, s’espera que l’àmbit digital s’incorpori dins l’aula com a una eina de coneixement i aprenentatge. Però el text curricular resulta prescriptiu, i no diu com incorporar un ús productiu de les tecnologies relacionat amb l’escola i amb el currículum, ús que a més gestioni tot el grup classe al servei dels continguts d’aprenentatge. Si el professorat no té formació prèvia, necessitaria posar-se al dia, sigui mitjançant cursets, autoaprenentatge, etc. Per tant, malgrat l’enunciació oficial de que l’alumnat desenvolupi competències, creiem que en les circumstàncies actuals el professorat pot arribar només a un ús individual i solitari de les tecnologies més que un ús col·lectiu dins l’aula amb l’alumnat i al servei del seu aprenentatge.
Possiblement, degut a aquesta situació els centres escolars han quedat enrederits a l’hora de reaccionar davant l’emergent cultura de participació social a la xarxa i d’usar els recursos digitals.
Les oportunitats per al canvi es donen freqüentment fora de l’horari escolar i a través de comunitats d’aprenentatge informals. Les noves alfabetitzacions impliquen, en la seva major part, habilitats socials que es desenvolupen a través de la col·laboració i el treball en xarxa (networking) i habilitats cognitives d’aprenentatge dels recursos. Aquestes habilitats es construeixen sobre la base dels coneixements tradicionals d’alfabetització, habilitats de recerca, coneixements tècnics i habilitats d'anàlisi crítica que s'ensenyen a l'aula, però també a través de nous mitjans, els digitals, com poden ser les eines 2.0.
Reptes de l'educació enfront les TICs
A l’actualitat, la societat de la informació viu en un entorn de canvi constant i ràpid, caracteritzat
per una “modernitat” on la tecnologia proporciona una gran diversitat tant
en els mitjans de comunicació com d’informació.
Aquesta diversitat està present als mitjans privats i sobretot als mitjans públics i comercials. Però, és present a l’escola?
La experiència ens porta a deduir que malgrat la extensa presència material de les TICs dins l’escola, des de fa més de 20 anys, la seva integració a nivell pedagògic continua sent limitada. Per això semblaria que els estudiants podrien viure en una dissociació entre un aprenentatge digital, que sovint es situa fora de l’horari escolar (vídeo-jocs, missatgeria instantània, utilitzar el teclat de l’ordinador o del telèfon amb el mateix temps, etc.) i un aprenentatge “semianalògic” (escriptura cal•ligràfica, treballs manuscrits, llibres impresos, etc.) durant un curs escolar. La dissociació es dona no només entre formes d’ús dins i fora de l’escola, sinó també dins de les disciplines escolars que, de vegades, semblen optar entre material imprès o material digital, com si fossin dues opcions distanciades.
Els estudis que adopten una mirada més històrica, afirmen que les noves eines mai poden deixar de comptar amb les anteriors, i indiquen que no es pot pensar en un ús digital sense un ús del llenguatge oral i escrit en general. Tanmateix, consideren que una eina posterior té efectes sobre les anteriors. I suggereixen eradicar la idea de que les noves tecnologies estan eliminant les anteriors, quan en realitat hi ha una sinergia que en molts casos milloren les anteriors. Per exemple, podem pensar en una escriptura sense impremta però no en la impremta sense l'escriptura, i no podem pensar en un ús digital sense un ús del llenguatge oral i escrit. Un altre exemple dels efectes de caire més històric en quant a les formes d’oralitat ha donat lloc al que es coneix com oralitat primària i oralitat secundària. Però, les tecnologies comunicatives actuals afegeixen nous efectes sobre les dues oralitats, sobre tot a la oralitat primària a qui l’hi ha proporcionat diferents modalitats d’expressió. I per tant, noves maneres de percebre, sentir i pensar.
En efecte, Internet i les noves xarxes socials han introduït actualment un esclat de múltiples oralitats; les converses pel xat, SMS, facebook, etc. són fluides i extravertides tant com la presencial. I sembla que la pantalla electrònica focalitza els nous aspectes comunicatius i informatius en la informalitat, la bona aparença i la visualització, l’espectacularitat i provoquen sensacions més atraients i còmodes, més divertides i lúdiques que el cara a cara. Ara bé, quina és la situació de l’escola? Quin paper adopta l’escola davant d’aquest panorama?
Aquestes consideracions ens porta a analitzar l’ús de les TICs dins del context escolar per veure els següents aspectes:
• La incorporació de les TICs a la programació curricular de l’educació primària i l’ús de les TICs com a eina
• La complementarietat entre els medis de comunicació i informació
• L’ús públic i/o privat i els diferents tipus d’oralitat (primària, secundària)
• L’ús de les eines visuals per a la comprensió (llistes, taules, visualització del text, recursos multimodals i multimedials, etc.)
• L’ús de les eines visuals, comunitàries, etc. per a la producció (web 2.0)
• La disposició i l’espacialització de la paraula escrita cada vegada més a la superfície visual.
Aquesta diversitat està present als mitjans privats i sobretot als mitjans públics i comercials. Però, és present a l’escola?
La experiència ens porta a deduir que malgrat la extensa presència material de les TICs dins l’escola, des de fa més de 20 anys, la seva integració a nivell pedagògic continua sent limitada. Per això semblaria que els estudiants podrien viure en una dissociació entre un aprenentatge digital, que sovint es situa fora de l’horari escolar (vídeo-jocs, missatgeria instantània, utilitzar el teclat de l’ordinador o del telèfon amb el mateix temps, etc.) i un aprenentatge “semianalògic” (escriptura cal•ligràfica, treballs manuscrits, llibres impresos, etc.) durant un curs escolar. La dissociació es dona no només entre formes d’ús dins i fora de l’escola, sinó també dins de les disciplines escolars que, de vegades, semblen optar entre material imprès o material digital, com si fossin dues opcions distanciades.
Els estudis que adopten una mirada més històrica, afirmen que les noves eines mai poden deixar de comptar amb les anteriors, i indiquen que no es pot pensar en un ús digital sense un ús del llenguatge oral i escrit en general. Tanmateix, consideren que una eina posterior té efectes sobre les anteriors. I suggereixen eradicar la idea de que les noves tecnologies estan eliminant les anteriors, quan en realitat hi ha una sinergia que en molts casos milloren les anteriors. Per exemple, podem pensar en una escriptura sense impremta però no en la impremta sense l'escriptura, i no podem pensar en un ús digital sense un ús del llenguatge oral i escrit. Un altre exemple dels efectes de caire més històric en quant a les formes d’oralitat ha donat lloc al que es coneix com oralitat primària i oralitat secundària. Però, les tecnologies comunicatives actuals afegeixen nous efectes sobre les dues oralitats, sobre tot a la oralitat primària a qui l’hi ha proporcionat diferents modalitats d’expressió. I per tant, noves maneres de percebre, sentir i pensar.
En efecte, Internet i les noves xarxes socials han introduït actualment un esclat de múltiples oralitats; les converses pel xat, SMS, facebook, etc. són fluides i extravertides tant com la presencial. I sembla que la pantalla electrònica focalitza els nous aspectes comunicatius i informatius en la informalitat, la bona aparença i la visualització, l’espectacularitat i provoquen sensacions més atraients i còmodes, més divertides i lúdiques que el cara a cara. Ara bé, quina és la situació de l’escola? Quin paper adopta l’escola davant d’aquest panorama?
Aquestes consideracions ens porta a analitzar l’ús de les TICs dins del context escolar per veure els següents aspectes:
• La incorporació de les TICs a la programació curricular de l’educació primària i l’ús de les TICs com a eina
• La complementarietat entre els medis de comunicació i informació
• L’ús públic i/o privat i els diferents tipus d’oralitat (primària, secundària)
• L’ús de les eines visuals per a la comprensió (llistes, taules, visualització del text, recursos multimodals i multimedials, etc.)
• L’ús de les eines visuals, comunitàries, etc. per a la producció (web 2.0)
• La disposició i l’espacialització de la paraula escrita cada vegada més a la superfície visual.
L’era digital
L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) avui en dia és freqüent en molts
àmbits, però en l’àmbit educatiu encara no s’ha integrat amb normalitat. Per això podem
preguntar-nos si s’usen aprofitant al màxim les seves capacitats. La nostra experiència ens porta a
pensar que no, malgrat les declaracions de ser la màxima prioritat de l’educació pel segle XXI per
formar persones multialfabetitzades. Aquest concepte afegeix el prefix “multi” al terme original
“alfabetitzat”, que és un dels objectius de l’educació entès com a ser capaç de llegir i escriure. El
prefix actualitza l’alfabetització donant un nou significat al concepte amb l’arribada de les TICs i les
seves potencialitats multimodals i multimedials.
Per altre banda, les actuals generacions d’alumnes , han crescut en un context on les tecnologies formen part de la seva vida diària, presenten competències digitals per usar i navegar per entorns digitals multidimensionals de manera ràpida i efectiva. Hi ha diversos estudis que han demostrat que els nens i nenes que conformen les noves generacions destinen molt temps per mirar la televisió, utilitzar l’ordinador, jugar amb videojocs, navegar per Internet, etc.
Actualment els medis digitals tenen, sobre la infància unes influències més directes i més universals que els mitjans més tradicionals. Com a conseqüència, es podria dir que les noves generacions processen la informació de manera diferent als seus predecessors. Com a resultat d’aquesta constant influència d’informació a diversos nivells i formes, els natius digitals desenvolupen la ment de l’hipertext com si les seves estructures cognitives fossin paral•leles i no seqüencials, ja que prefereixen la multitasca i els processos en paral•lel, els gràfics abans que el text i com a conseqüència directa, l’accés aleatori a la informació . Per aquests arguments sembla irremeiable l’avenç de les TICs que posa a l’abast de tothom, alumnes i professors, la possibilitat no només de comunicar-se sinó també de crear, manipular, dissenyar i autoformar-se; exigint una multialfabetització als usuaris.
Tot i així, cabria preguntar-se, si les habilitats s’adeqüen a les necessitats educatives de cercar i manipular informació, de tractar la informació de manera més visual, tal i com ells la reben, i en un format adaptat als nous suports.
Per altre banda, les actuals generacions d’alumnes , han crescut en un context on les tecnologies formen part de la seva vida diària, presenten competències digitals per usar i navegar per entorns digitals multidimensionals de manera ràpida i efectiva. Hi ha diversos estudis que han demostrat que els nens i nenes que conformen les noves generacions destinen molt temps per mirar la televisió, utilitzar l’ordinador, jugar amb videojocs, navegar per Internet, etc.
Actualment els medis digitals tenen, sobre la infància unes influències més directes i més universals que els mitjans més tradicionals. Com a conseqüència, es podria dir que les noves generacions processen la informació de manera diferent als seus predecessors. Com a resultat d’aquesta constant influència d’informació a diversos nivells i formes, els natius digitals desenvolupen la ment de l’hipertext com si les seves estructures cognitives fossin paral•leles i no seqüencials, ja que prefereixen la multitasca i els processos en paral•lel, els gràfics abans que el text i com a conseqüència directa, l’accés aleatori a la informació . Per aquests arguments sembla irremeiable l’avenç de les TICs que posa a l’abast de tothom, alumnes i professors, la possibilitat no només de comunicar-se sinó també de crear, manipular, dissenyar i autoformar-se; exigint una multialfabetització als usuaris.
Tot i així, cabria preguntar-se, si les habilitats s’adeqüen a les necessitats educatives de cercar i manipular informació, de tractar la informació de manera més visual, tal i com ells la reben, i en un format adaptat als nous suports.
-Cens_del_2001.png)