Reptes de l'educació enfront les TICs

  A l’actualitat, la societat de la informació viu en un entorn de canvi constant i ràpid, caracteritzat per una “modernitat” on la tecnologia proporciona una gran diversitat tant en els mitjans de comunicació com d’informació.
 Aquesta diversitat està present als mitjans privats i sobretot als mitjans públics i comercials. Però, és present a l’escola?
 La experiència ens porta a deduir que malgrat la extensa presència material de les TICs dins l’escola, des de fa més de 20 anys, la seva integració a nivell pedagògic continua sent limitada. Per això semblaria que els estudiants podrien viure en una dissociació entre un aprenentatge digital, que sovint es situa fora de l’horari escolar (vídeo-jocs, missatgeria instantània, utilitzar el teclat de l’ordinador o del telèfon amb el mateix temps, etc.) i un aprenentatge “semianalògic” (escriptura cal•ligràfica, treballs manuscrits, llibres impresos, etc.) durant un curs escolar. La dissociació es dona no només entre formes d’ús dins i fora de l’escola, sinó també dins de les disciplines escolars que, de vegades, semblen optar entre material imprès o material digital, com si fossin dues opcions distanciades.
 Els estudis que adopten una mirada més històrica, afirmen que les noves eines mai poden deixar de comptar amb les anteriors, i indiquen que no es pot pensar en un ús digital sense un ús del llenguatge oral i escrit en general. Tanmateix, consideren que una eina posterior té efectes sobre les anteriors. I suggereixen eradicar la idea de que les noves tecnologies estan eliminant les anteriors, quan en realitat hi ha una sinergia que en molts casos milloren les anteriors. Per exemple, podem pensar en una escriptura sense impremta però no en la impremta sense l'escriptura, i no podem pensar en un ús digital sense un ús del llenguatge oral i escrit. Un altre exemple dels efectes de caire més històric en quant a les formes d’oralitat ha donat lloc al que es coneix com oralitat primària i oralitat secundària. Però, les tecnologies comunicatives actuals afegeixen nous efectes sobre les dues oralitats, sobre tot a la oralitat primària a qui l’hi ha proporcionat diferents modalitats d’expressió. I per tant, noves maneres de percebre, sentir i pensar.
En efecte, Internet i les noves xarxes socials han introduït actualment un esclat de múltiples oralitats; les converses pel xat, SMS, facebook, etc. són fluides i extravertides tant com la presencial. I sembla que la pantalla electrònica focalitza els nous aspectes comunicatius i informatius en la informalitat, la bona aparença i la visualització, l’espectacularitat i provoquen sensacions més atraients i còmodes, més divertides i lúdiques que el cara a cara. Ara bé, quina és la situació de l’escola? Quin paper adopta l’escola davant d’aquest panorama?
Aquestes consideracions  ens porta a analitzar l’ús de les TICs dins del context escolar per veure els següents aspectes:
 • La incorporació de les TICs a la programació curricular de l’educació primària i l’ús de les TICs com a eina
 • La complementarietat entre els medis de comunicació i informació
 • L’ús públic i/o privat i els diferents tipus d’oralitat (primària, secundària)
 • L’ús de les eines visuals per a la comprensió (llistes, taules, visualització del text, recursos multimodals i multimedials, etc.)
 • L’ús de les eines visuals, comunitàries, etc. per a la producció (web 2.0)
 • La disposició i l’espacialització de la paraula escrita cada vegada més a la superfície visual.