L’era digital

 L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) avui en dia és freqüent en molts àmbits, però en l’àmbit educatiu encara no s’ha integrat amb normalitat. Per això podem preguntar-nos si s’usen aprofitant al màxim les seves capacitats. La nostra experiència ens porta a pensar que no, malgrat les declaracions de ser la màxima prioritat de l’educació pel segle XXI per formar persones multialfabetitzades. Aquest concepte afegeix el prefix “multi” al terme original “alfabetitzat”, que és un dels objectius de l’educació entès com a ser capaç de llegir i escriure. El prefix actualitza l’alfabetització donant un nou significat al concepte amb l’arribada de les TICs i les seves potencialitats multimodals i multimedials.
Per altre banda, les actuals generacions d’alumnes , han crescut en un context on les tecnologies formen part de la seva vida diària, presenten competències digitals per usar i navegar per entorns digitals multidimensionals de manera ràpida i efectiva. Hi ha diversos estudis que han demostrat que els nens i nenes que conformen les noves generacions destinen molt temps per mirar la televisió, utilitzar l’ordinador, jugar amb videojocs, navegar per Internet, etc.
 Actualment els medis digitals tenen, sobre la infància unes influències més directes i més universals que els mitjans més tradicionals. Com a conseqüència, es podria dir que les noves generacions processen la informació de manera diferent als seus predecessors. Com a resultat d’aquesta constant influència d’informació a diversos nivells i formes, els natius digitals desenvolupen la ment de l’hipertext com si les seves estructures cognitives fossin paral•leles i no seqüencials, ja que prefereixen la multitasca i els processos en paral•lel, els gràfics abans que el text i com a conseqüència directa, l’accés aleatori a la informació . Per aquests arguments sembla irremeiable l’avenç de les TICs que posa a l’abast de tothom, alumnes i professors, la possibilitat no només de comunicar-se sinó també de crear, manipular, dissenyar i autoformar-se; exigint una multialfabetització als usuaris.
Tot i així, cabria preguntar-se, si les habilitats s’adeqüen a les necessitats educatives de cercar i manipular informació, de tractar la informació de manera més visual, tal i com ells la reben, i en un format adaptat als nous suports.