- 1. Assenyala els adjectius entre els mots que estan marcats al text.Nàpols és en molts aspectes la capital de la Itàlia menys afavorida. Però aquesta bulliciosa i caòtica ciutat, allunyada del nord més desenvolupat i enclavada entre el Mediterrani i el Vesubi, pot presumir de moltes altres coses, per exemple, d'un patrimoni musical incomparable. Des de la teatralitat de la cançó napolitana decimonònica fins a la varietat de la família de la tarantel·la, passant per la recreació que molts músics i formacions han fet a partir dels anys seixanta dels ritmes tradicionals de la Campània, el panorama musical de Nàpols es mostra tan exhuberant i animat com els seus carrers.aspectes capital afavorida bulliciosa caòtica patrimoni musical cançó
- 3. Reconeix els verbs (sobre els mots del mateix text).és allunyada presumir incomparable passant han fet panorama es mostra
viernes, 22 de enero de 2016
Avaluació amb propostes d'activitats.
- Exemples d'activitats que ens ajudaran a prendre decisions dins del procés d'avaluació:
Canals Youtube
Centro de Tecnología Educativa de Tacuarembó
- Ja tenim publicats els canals relacionats amb la temática TICS, on trobaràs molta informació, la qual ens pot donar suport en diferents aspectes...Clickeu!!
jueves, 21 de enero de 2016
Llocs amics!!!
En aquest apartat, trobareu una sèrie de pàgines, les quals poden ser de gran utilitat per a treballar la unitat didàctica.
Click i feu una ullada!!!
Click i feu una ullada!!!
- https://actividadeslengua.wordpress.com/
- http://www.anayaeducacion.es/
- http://www.orientacionandujar.es/
- http://rafalvell-equipdesuport.blogspot.com.es/
- http://elbaguldeleslletres.blogspot.com.es/p/jocs-de-llengua.html
Les competències digitals dins del currículum
El tema de les noves tecnologies està present en la nostra entorn a l’àmbit educatiu dins del
currículum de Primària.
Aquí trobem descrites vuit competències bàsiques que l'alumnat ha de desenvolupar en aquesta etapa educativa. Entre aquestes competències relacionades amb les noves tecnologies, destaquen les Competències comunicatives i les Competències metodològiques dins de les quals s’objectiva treballar continguts relacionats amb la comunicació lingüística i multimodal fent servir les TICs i en diferents suports, així com desenvolupar les competències digitals de manera transversal, social i informativa (cerca i processament d’informació).
Atenent les indicacions que proporciona el currículum, que és accessible i és utilitzat per totes les escoles de Primària, s’espera que l’àmbit digital s’incorpori dins l’aula com a una eina de coneixement i aprenentatge. Però el text curricular resulta prescriptiu, i no diu com incorporar un ús productiu de les tecnologies relacionat amb l’escola i amb el currículum, ús que a més gestioni tot el grup classe al servei dels continguts d’aprenentatge. Si el professorat no té formació prèvia, necessitaria posar-se al dia, sigui mitjançant cursets, autoaprenentatge, etc. Per tant, malgrat l’enunciació oficial de que l’alumnat desenvolupi competències, creiem que en les circumstàncies actuals el professorat pot arribar només a un ús individual i solitari de les tecnologies més que un ús col·lectiu dins l’aula amb l’alumnat i al servei del seu aprenentatge.
Possiblement, degut a aquesta situació els centres escolars han quedat enrederits a l’hora de reaccionar davant l’emergent cultura de participació social a la xarxa i d’usar els recursos digitals.
Les oportunitats per al canvi es donen freqüentment fora de l’horari escolar i a través de comunitats d’aprenentatge informals. Les noves alfabetitzacions impliquen, en la seva major part, habilitats socials que es desenvolupen a través de la col·laboració i el treball en xarxa (networking) i habilitats cognitives d’aprenentatge dels recursos. Aquestes habilitats es construeixen sobre la base dels coneixements tradicionals d’alfabetització, habilitats de recerca, coneixements tècnics i habilitats d'anàlisi crítica que s'ensenyen a l'aula, però també a través de nous mitjans, els digitals, com poden ser les eines 2.0.
Aquí trobem descrites vuit competències bàsiques que l'alumnat ha de desenvolupar en aquesta etapa educativa. Entre aquestes competències relacionades amb les noves tecnologies, destaquen les Competències comunicatives i les Competències metodològiques dins de les quals s’objectiva treballar continguts relacionats amb la comunicació lingüística i multimodal fent servir les TICs i en diferents suports, així com desenvolupar les competències digitals de manera transversal, social i informativa (cerca i processament d’informació).
Atenent les indicacions que proporciona el currículum, que és accessible i és utilitzat per totes les escoles de Primària, s’espera que l’àmbit digital s’incorpori dins l’aula com a una eina de coneixement i aprenentatge. Però el text curricular resulta prescriptiu, i no diu com incorporar un ús productiu de les tecnologies relacionat amb l’escola i amb el currículum, ús que a més gestioni tot el grup classe al servei dels continguts d’aprenentatge. Si el professorat no té formació prèvia, necessitaria posar-se al dia, sigui mitjançant cursets, autoaprenentatge, etc. Per tant, malgrat l’enunciació oficial de que l’alumnat desenvolupi competències, creiem que en les circumstàncies actuals el professorat pot arribar només a un ús individual i solitari de les tecnologies més que un ús col·lectiu dins l’aula amb l’alumnat i al servei del seu aprenentatge.
Possiblement, degut a aquesta situació els centres escolars han quedat enrederits a l’hora de reaccionar davant l’emergent cultura de participació social a la xarxa i d’usar els recursos digitals.
Les oportunitats per al canvi es donen freqüentment fora de l’horari escolar i a través de comunitats d’aprenentatge informals. Les noves alfabetitzacions impliquen, en la seva major part, habilitats socials que es desenvolupen a través de la col·laboració i el treball en xarxa (networking) i habilitats cognitives d’aprenentatge dels recursos. Aquestes habilitats es construeixen sobre la base dels coneixements tradicionals d’alfabetització, habilitats de recerca, coneixements tècnics i habilitats d'anàlisi crítica que s'ensenyen a l'aula, però també a través de nous mitjans, els digitals, com poden ser les eines 2.0.
Reptes de l'educació enfront les TICs
A l’actualitat, la societat de la informació viu en un entorn de canvi constant i ràpid, caracteritzat
per una “modernitat” on la tecnologia proporciona una gran diversitat tant
en els mitjans de comunicació com d’informació.
Aquesta diversitat està present als mitjans privats i sobretot als mitjans públics i comercials. Però, és present a l’escola?
La experiència ens porta a deduir que malgrat la extensa presència material de les TICs dins l’escola, des de fa més de 20 anys, la seva integració a nivell pedagògic continua sent limitada. Per això semblaria que els estudiants podrien viure en una dissociació entre un aprenentatge digital, que sovint es situa fora de l’horari escolar (vídeo-jocs, missatgeria instantània, utilitzar el teclat de l’ordinador o del telèfon amb el mateix temps, etc.) i un aprenentatge “semianalògic” (escriptura cal•ligràfica, treballs manuscrits, llibres impresos, etc.) durant un curs escolar. La dissociació es dona no només entre formes d’ús dins i fora de l’escola, sinó també dins de les disciplines escolars que, de vegades, semblen optar entre material imprès o material digital, com si fossin dues opcions distanciades.
Els estudis que adopten una mirada més històrica, afirmen que les noves eines mai poden deixar de comptar amb les anteriors, i indiquen que no es pot pensar en un ús digital sense un ús del llenguatge oral i escrit en general. Tanmateix, consideren que una eina posterior té efectes sobre les anteriors. I suggereixen eradicar la idea de que les noves tecnologies estan eliminant les anteriors, quan en realitat hi ha una sinergia que en molts casos milloren les anteriors. Per exemple, podem pensar en una escriptura sense impremta però no en la impremta sense l'escriptura, i no podem pensar en un ús digital sense un ús del llenguatge oral i escrit. Un altre exemple dels efectes de caire més històric en quant a les formes d’oralitat ha donat lloc al que es coneix com oralitat primària i oralitat secundària. Però, les tecnologies comunicatives actuals afegeixen nous efectes sobre les dues oralitats, sobre tot a la oralitat primària a qui l’hi ha proporcionat diferents modalitats d’expressió. I per tant, noves maneres de percebre, sentir i pensar.
En efecte, Internet i les noves xarxes socials han introduït actualment un esclat de múltiples oralitats; les converses pel xat, SMS, facebook, etc. són fluides i extravertides tant com la presencial. I sembla que la pantalla electrònica focalitza els nous aspectes comunicatius i informatius en la informalitat, la bona aparença i la visualització, l’espectacularitat i provoquen sensacions més atraients i còmodes, més divertides i lúdiques que el cara a cara. Ara bé, quina és la situació de l’escola? Quin paper adopta l’escola davant d’aquest panorama?
Aquestes consideracions ens porta a analitzar l’ús de les TICs dins del context escolar per veure els següents aspectes:
• La incorporació de les TICs a la programació curricular de l’educació primària i l’ús de les TICs com a eina
• La complementarietat entre els medis de comunicació i informació
• L’ús públic i/o privat i els diferents tipus d’oralitat (primària, secundària)
• L’ús de les eines visuals per a la comprensió (llistes, taules, visualització del text, recursos multimodals i multimedials, etc.)
• L’ús de les eines visuals, comunitàries, etc. per a la producció (web 2.0)
• La disposició i l’espacialització de la paraula escrita cada vegada més a la superfície visual.
Aquesta diversitat està present als mitjans privats i sobretot als mitjans públics i comercials. Però, és present a l’escola?
La experiència ens porta a deduir que malgrat la extensa presència material de les TICs dins l’escola, des de fa més de 20 anys, la seva integració a nivell pedagògic continua sent limitada. Per això semblaria que els estudiants podrien viure en una dissociació entre un aprenentatge digital, que sovint es situa fora de l’horari escolar (vídeo-jocs, missatgeria instantània, utilitzar el teclat de l’ordinador o del telèfon amb el mateix temps, etc.) i un aprenentatge “semianalògic” (escriptura cal•ligràfica, treballs manuscrits, llibres impresos, etc.) durant un curs escolar. La dissociació es dona no només entre formes d’ús dins i fora de l’escola, sinó també dins de les disciplines escolars que, de vegades, semblen optar entre material imprès o material digital, com si fossin dues opcions distanciades.
Els estudis que adopten una mirada més històrica, afirmen que les noves eines mai poden deixar de comptar amb les anteriors, i indiquen que no es pot pensar en un ús digital sense un ús del llenguatge oral i escrit en general. Tanmateix, consideren que una eina posterior té efectes sobre les anteriors. I suggereixen eradicar la idea de que les noves tecnologies estan eliminant les anteriors, quan en realitat hi ha una sinergia que en molts casos milloren les anteriors. Per exemple, podem pensar en una escriptura sense impremta però no en la impremta sense l'escriptura, i no podem pensar en un ús digital sense un ús del llenguatge oral i escrit. Un altre exemple dels efectes de caire més històric en quant a les formes d’oralitat ha donat lloc al que es coneix com oralitat primària i oralitat secundària. Però, les tecnologies comunicatives actuals afegeixen nous efectes sobre les dues oralitats, sobre tot a la oralitat primària a qui l’hi ha proporcionat diferents modalitats d’expressió. I per tant, noves maneres de percebre, sentir i pensar.
En efecte, Internet i les noves xarxes socials han introduït actualment un esclat de múltiples oralitats; les converses pel xat, SMS, facebook, etc. són fluides i extravertides tant com la presencial. I sembla que la pantalla electrònica focalitza els nous aspectes comunicatius i informatius en la informalitat, la bona aparença i la visualització, l’espectacularitat i provoquen sensacions més atraients i còmodes, més divertides i lúdiques que el cara a cara. Ara bé, quina és la situació de l’escola? Quin paper adopta l’escola davant d’aquest panorama?
Aquestes consideracions ens porta a analitzar l’ús de les TICs dins del context escolar per veure els següents aspectes:
• La incorporació de les TICs a la programació curricular de l’educació primària i l’ús de les TICs com a eina
• La complementarietat entre els medis de comunicació i informació
• L’ús públic i/o privat i els diferents tipus d’oralitat (primària, secundària)
• L’ús de les eines visuals per a la comprensió (llistes, taules, visualització del text, recursos multimodals i multimedials, etc.)
• L’ús de les eines visuals, comunitàries, etc. per a la producció (web 2.0)
• La disposició i l’espacialització de la paraula escrita cada vegada més a la superfície visual.
L’era digital
L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) avui en dia és freqüent en molts
àmbits, però en l’àmbit educatiu encara no s’ha integrat amb normalitat. Per això podem
preguntar-nos si s’usen aprofitant al màxim les seves capacitats. La nostra experiència ens porta a
pensar que no, malgrat les declaracions de ser la màxima prioritat de l’educació pel segle XXI per
formar persones multialfabetitzades. Aquest concepte afegeix el prefix “multi” al terme original
“alfabetitzat”, que és un dels objectius de l’educació entès com a ser capaç de llegir i escriure. El
prefix actualitza l’alfabetització donant un nou significat al concepte amb l’arribada de les TICs i les
seves potencialitats multimodals i multimedials.
Per altre banda, les actuals generacions d’alumnes , han crescut en un context on les tecnologies formen part de la seva vida diària, presenten competències digitals per usar i navegar per entorns digitals multidimensionals de manera ràpida i efectiva. Hi ha diversos estudis que han demostrat que els nens i nenes que conformen les noves generacions destinen molt temps per mirar la televisió, utilitzar l’ordinador, jugar amb videojocs, navegar per Internet, etc.
Actualment els medis digitals tenen, sobre la infància unes influències més directes i més universals que els mitjans més tradicionals. Com a conseqüència, es podria dir que les noves generacions processen la informació de manera diferent als seus predecessors. Com a resultat d’aquesta constant influència d’informació a diversos nivells i formes, els natius digitals desenvolupen la ment de l’hipertext com si les seves estructures cognitives fossin paral•leles i no seqüencials, ja que prefereixen la multitasca i els processos en paral•lel, els gràfics abans que el text i com a conseqüència directa, l’accés aleatori a la informació . Per aquests arguments sembla irremeiable l’avenç de les TICs que posa a l’abast de tothom, alumnes i professors, la possibilitat no només de comunicar-se sinó també de crear, manipular, dissenyar i autoformar-se; exigint una multialfabetització als usuaris.
Tot i així, cabria preguntar-se, si les habilitats s’adeqüen a les necessitats educatives de cercar i manipular informació, de tractar la informació de manera més visual, tal i com ells la reben, i en un format adaptat als nous suports.
Per altre banda, les actuals generacions d’alumnes , han crescut en un context on les tecnologies formen part de la seva vida diària, presenten competències digitals per usar i navegar per entorns digitals multidimensionals de manera ràpida i efectiva. Hi ha diversos estudis que han demostrat que els nens i nenes que conformen les noves generacions destinen molt temps per mirar la televisió, utilitzar l’ordinador, jugar amb videojocs, navegar per Internet, etc.
Actualment els medis digitals tenen, sobre la infància unes influències més directes i més universals que els mitjans més tradicionals. Com a conseqüència, es podria dir que les noves generacions processen la informació de manera diferent als seus predecessors. Com a resultat d’aquesta constant influència d’informació a diversos nivells i formes, els natius digitals desenvolupen la ment de l’hipertext com si les seves estructures cognitives fossin paral•leles i no seqüencials, ja que prefereixen la multitasca i els processos en paral•lel, els gràfics abans que el text i com a conseqüència directa, l’accés aleatori a la informació . Per aquests arguments sembla irremeiable l’avenç de les TICs que posa a l’abast de tothom, alumnes i professors, la possibilitat no només de comunicar-se sinó també de crear, manipular, dissenyar i autoformar-se; exigint una multialfabetització als usuaris.
Tot i així, cabria preguntar-se, si les habilitats s’adeqüen a les necessitats educatives de cercar i manipular informació, de tractar la informació de manera més visual, tal i com ells la reben, i en un format adaptat als nous suports.
Reflexionem... cal utilitzar tots tipus de recurs.
L’impacte de les TIC en l’educació Tot i que l’economia i gran part de la resta de la societat s’estan transformant arreu del món, l’educació triga a canviar i és molt similar a la de principis del segle xx. En contrast amb l’impacte enorme de les TIC en l’economia i la societat, l’ús de les TIC no és una característica central i quotidiana en gran part de les aules del món, fins i tot allà on els recursos tecnològics estan àmpliament disponibles, com ara en els països de l’OCDE.
Una enquesta entre directors d’escola i professors de vint-i-set països europeus va mostrar que gairebé el 100% de les escoles tenen accés a ordinadors i el 96% tenen accés a internet (Empirica, 2006). Quasi el 100% del professorat arreu d’Europa ha utilitzat ordinadors i gairebé tots han utilitzat internet. No obstant això, l’ús més comú dels ordinadors per part dels professors és per preparar la lliçó; el 89% dels professors que van contestar l’enquesta deia que havien utilitzat l’ordinador amb aquesta finalitat en els dotze mesos anteriors a l’enquesta. I mentre que el 74% havia emprat l’ordinador a l’aula, el 63% afirmava que l’havia utilitzat com a suport per a les presentacions. Del professorat que va contestar, el 66% deia que havia fet utilitzar l’ordinador a classe als seus alumnes durant l’any anterior, però d’aquests, el 62% afirmava que l’havien utilitzat en menys del 25% de les seves lliçons.
En un estudi de Plomp i altres (2009), la resposta típica d’un professor de matemàtiques de 8è grau (equivalent a 2n d’ESO) sobre l’ús d’un ampli ventall d’aplicacions educatives per a TIC era entre “mai” i “algunes vegades”, tant a Singapur com a Sud-àfrica. Les tres pràctiques pedagògiques més comunes en aquestes aules era que els alumnes emplenessin fulls de càlcul, treballessin al mateix ritme i seqüència i contestessin tests. Aquestes conclusions impliquen que els sistemes educatius encara han de traspassar un llindar significatiu pel que fa a l’ús de les TIC i, sense un canvi, és probable que les TIC tinguin un impacte mínim en alumnes i professors.
Carme Junyent, “Les llengües del món en perill d’extinció”
Carme Junyent ha encetat la taula tot remarcant que les llengües en perill d’extinció són una disciplina poc popular i que és difícil aconseguir unanimitat en aquest camp. Per això, està contenta d’haver pogut compartir aquesta taula amb alguns dels seus alumnes. “D’aquí a uns anys, poden arribar a desaparèixer el 90-95% de les llengües que actualment es parlen. És un balanç seriós”, ha dit.
Quan es parla de llengües en perill d’extinció, s’ha d’evitar caure en la temptació de fer un discurs simple: no es pot ser optimistes ni victimistes, ja que la mort de les llengües no va lligada als estats d’ànims de les persones. Cal ser conscients de la situació per poder fer alguna cosa, buscar les causes, que, segons Carme Junyent, responen a tres fases molt conegudes de la substitució lingüística: la fase ordinària, que és la fase de bilingüització i que pot durar segles; la fase de decadència, en què els pares ensenyen als fills la llengua dominant i, per tant, recuperar la llengua considerada inferior pot ser difícil; l’última fase, en què només queden quatre o cinc parlants que la coneixen, els quals, quan moren, s’emporten la llengua amb ells.
I com és que Junyent pugui apuntar amb tanta fermesa que el 90-95% de les llengües d’aquí a uns anys es trobaran en perill d’extinció? Doncs perquè actualment més d’un 10% de les llengües del món (Austràlia, Canadà, Estats Units i Sibèria) es troben en l’última fase; el 40% no s’estan transmetent (Amèrica del Sud i llengües del Pacífic) i el 40% restant es troben en la fase ordinària (força casos arreu del món). La mort de les llengües no és natural, sinó que els genocidis o la interrupció de la transmissió lingüística poden menar-la cap a la seva fi. Junyent, per tot això, considera que cal treballar per preservar almenys aquelles llengües que es troben en la fase ordinària, perquè, un cop arriben a la fase de decadència, és molt difícil posar-hi remei. Per a Junyent, la causa principal de la desaparició de la diversitat lingüística són les migracions i els prejudicis lingüístics, és a dir, convèncer als parlants que aquella llengua no serveix per res. La seva solució és una bona formació (de la diversitat lingüística) i combatre els prejudicis.
Importància de la comprensió oral i escrita...
Tant la comprensió oral, com la escrita, implica com sempre que es parla de llengua, el coneixement d’un lèxic, i al mateix temps el coneixement d’unes estructures.
És com si les paraules fossin els maons que ens permeten construir el llenguatge unit pel ciment que és la morfosintaxi, generant, d’aquesta manera un significat que va més enllà del que es pot deduir de la suma de les paraules i expressions.
Les diferents frases van unint-se i interrelacionant-se proporcionant un significat més complex.
El domini d’aquest lèxic significa no només una relació unívoca significant /significant, sinó també: els diferents matisos de significat que ens permeten les paraules i el seu valor semàntic segons el context lingüístic.
Es poden distingir tres tipus de comprensió, tant pel que fa a l’oral com a l’escrita: la comprensió literal, la inferencial i la crítica. Les dues últimes van més enllà de la informació continguda en el text.
És com si les paraules fossin els maons que ens permeten construir el llenguatge unit pel ciment que és la morfosintaxi, generant, d’aquesta manera un significat que va més enllà del que es pot deduir de la suma de les paraules i expressions.
Les diferents frases van unint-se i interrelacionant-se proporcionant un significat més complex.
El domini d’aquest lèxic significa no només una relació unívoca significant /significant, sinó també: els diferents matisos de significat que ens permeten les paraules i el seu valor semàntic segons el context lingüístic.
Es poden distingir tres tipus de comprensió, tant pel que fa a l’oral com a l’escrita: la comprensió literal, la inferencial i la crítica. Les dues últimes van més enllà de la informació continguda en el text.
La configuració que trobem a Conselleria sobre la convivència de les dos llengües oficials.
Programas de educación bilingüe
Para conseguir un dominio equilibrado de las dos lenguas cooficiales, el sistema educativo se articula en los siguientes programas: el Programa de Enseñanza en Valenciano (PEV), el Programa de Inmersión Lingüística (PIL) y el Programa de Incorporación Progresiva (PIP).
Estos tres programas tienen su continuidad en la etapa secundaria en el PEV y en el PIP, a elección voluntaria.
Programa de Enseñanza en Valenciano (PEV)
En la etapa de Infantil y Primaria, el Programa de Enseñanza en Valenciano está pensado para niños y niñas valencianohablantes o que viven en entornos valencianohablantes.
El idioma que se utiliza desde el inicio de la escolarización es el valenciano, con una introducción del castellano, a nivel oral, también desde el primer momento. Se favorecerá así que los niños y niñas puedan ir desarrollando un dominio formal del valenciano, y al mismo tiempo, puedan adquirir un dominio equilibrado del castellano, alcanzando los objetivos previstos en los decretos del currículum.
En la etapa primaria, y según los resultados de las distintas evaluaciones, los centros docentes tienen la opción de ir incrementando el número de áreas impartidas en castellano, garantizando el dominio equilibrado de las dos lenguas oficiales de la Comunitat Valenciana.
Los centros de las poblaciones de predominio lingüístico castellano que figuran en el artículo 36 de la Ley de Uso y Enseñanza del Valenciano y que quieran incorporarse a uno de estos programas educativos, deberán partir de la voluntad previamente manifestada por los padres/madres o tutores y de las posibilidades organizativas de los centros.
Programa de Inmersión Lingüística (PIL)
En la etapa de Infantil y Primaria, el Programa de Inmersión Lingüística está pensado para niños y niñas no valencianohablantes, o que viven en entornos donde el valenciano no es la lengua mayoritaria de comunicación.
El programa está pensado para que, a partir de la voluntad manifestada por los padres/madres o tutores, los y las alumnas puedan adquirir una competencia lingüística en la lengua que no les es habitual.
El programa de inmersión lingüística parte del respeto hacia la lengua propia del alumno. En todo momento se respeta la expresión espontánea del alumnado.
En el Programa de Inmersión Lingüística, el castellano, como área y como lengua de instrucción, se incorpora a partir del primer o segundo ciclo de Primaria, según el contexto sociolingüístico del centro. El castellano recibe un tratamiento cada vez más sistemático, de manera que los alumnos y las alumnas alcanzan un dominio formal.
Programa de Incorporación Progresiva (PIP)
En el Programa de Incorporación Progresiva la lengua base del programa es el castellano. Durante la etapa de Infantil, se introduce el valenciano a nivel oral, de manera que los alumnos y las alumnas entren en contacto con la otra lengua oficial, que no les es habitual. Esto favorece un dominio cada vez más formal del valenciano, alcanzando los objetivos previstos en el currículum para las dos lenguas oficiales.
A partir de la Etapa Primaria, el PIP supone la introducción de la asignatura de Valenciano: Lengua y Literatura desde el 1º de primaria, y como mínimo, la asignatura de Conocimiento del Medio Natural, Social y Cultural desde 3º de primaria, impartidas en valenciano.
A través de una metodología adecuada que prevé la enseñanza-aprendizaje de contenidos curriculares a través de una segunda lengua, se garantiza no sólo el dominio de los contenidos curriculares, sino también la competencia lingüística en la segunda lengua.
Parlem llengua valenciana!!!
La importància de parlar llengües
-Cens_del_2001.png)
No sé, jo pense que és molt important parlar moltes llengües, quantes més i d'una forma més acurada possible millor, però no hem d'oblidar-nos mai de la nostra llengua, sobre tot si, com en el nostre cas, es tracta quasi d'un miracle que es continue parlant, després de tants segles de persecució i discriminació.
-Cens_del_2001.png)
Els que hem tingut l'oportunitat de viatjar una miqueta pel món i conèixer altres cultures, així com aprendre altres llengües, sabem que moltes vegades és molt difícil emprar una altra llengua que no siga la pròpia per a dir certes coses, per exemple, en el meu cas, encara que parle un anglès més que acceptable, crec que em costaria molt escriure i dir les coses com les dic quan parle o escric en valencià, per això escric el meu blog en valencià, encara que podria fer-ho en anglès, però em costaria més i n'hi haurien moltes coses que sabria com dir-les exactament. Per eixa raó escric el meu blog en valencià, per això i per apostar per la nostra llengua que ja està prou minoritzada com per a desaprofitar l'oportunitat com la de publicar alguna cosa en valencià, com diria un amic meu: "Si no parlem nosaltres valencià qui el té que parlar?". Encara que molt poca gent llija les meues entrades (de totes maneres, no crec que les llegiria molta més gent si les fera en castellà o en anglès, per exemple)
Està clar que jo no sóc dels que pensen que cada llengua és més apropiada per a un ús, com solia dir-se antigament, per exemple es pensava que el francès era una llengua més apropiada per a l'amor, l’alemany per a la filosofia, etc. Jo crec que tot això son prejudicis que no tenen res que vorer amb la realitat, se pot parlar d'amor en francès, anglès o italià i no passa res.
Un dels arguments que utilitzen alguns per a emprar la llengua de Cervantes, la qual sense dubte és una de les més importants del món, és que l'entén més gent i per això si escrius o parles en castellà, d'alguna manera estàs sent més internacional perquè te pot llegir o entendre molta més gent. Segons aquest principi, tots hauriem de passar-nos a l'anglès o al xinès, ja que són llengües que les parla molta més gent.
El que sí està clar és que per a determinats usos el valencià és insubstituïble, al menys des del meu punt de vista, i mentre quede gent que prefereix parlar o que li parlen en valencià. A mi em passa, per exemple, quan vaig a la cadena de producció de Ford que si he de dirigir-me a algú que sé que parla valencià, li parle en valencià perquè sempre li donarà més confiança escoltar a algú que parla la seua llengua, se sentirà més proper i confiarà més en ell. Un altre ús molt important de la nostra llengua és quan tractes de vendre alguna cosa (un producte, una idea, tan se val) a una audiència que majoritàriament parla valencià, sempre te creuran més, els inspiraràs més confiança si els parles en la seua pròpia llengua.
Un altre dels arguments que la gent utilitza per a desprestigiar el valencià i recomanar l'ús d'altres llengües és que molt poca gent el parla, sobre tot a les ciutats, que tan sols es parla als pobles, que el valencià és una llengua de poble, com exemple sempre parlen del cas de la ciutat de València, Elx o alacant. És cert, a estes tres ciutats, les més grans del País Valencià, es parla majoritàriament el castellà i ja queda molt poca gent que parle en valencià. Però per una altra banda, n'hi han altres ciutats com Castelló, Gandia, Alzira, Torrent, etc. on encara es parla prou en valencià. De totes maneres l'afirmació que diu que en València no es parla a penes en valencià és parcialment certa, ja que molta gent sap parlar valencià, però no el parla "per respecte" o "per educació", per això sempre es dirigeixen als demés parlant en castellà, pensant que l'interlocutor no parla valencià, però moltes vegades això no és cert i el que passa és que moltes vegades, valencians que parlen valencià perfectament parlen entre ells en castellà perque es pensen que l'altre no sap parlar valencià.
Jo tinc un amic que treballa a un forn de València, concretament a l'avinguda de Pérez Galdós, i ell sempre es dirigeix als clients en valencià, diu que la majoria li contesten en valencià i a més, que s'alegren molt quan troben una persona que parla la seua llengua i així poder parlar en valencià, ni que siga durant l'estona que tarden en fer un acte tan senzill i quotidià com comprar el pa del dia.
Per això des d'aquest humil blog volguera fer una vegada més una aposta per la nostra llengua, minoritaria i minoritzada.
Està clar que jo no sóc dels que pensen que cada llengua és més apropiada per a un ús, com solia dir-se antigament, per exemple es pensava que el francès era una llengua més apropiada per a l'amor, l’alemany per a la filosofia, etc. Jo crec que tot això son prejudicis que no tenen res que vorer amb la realitat, se pot parlar d'amor en francès, anglès o italià i no passa res.
Un dels arguments que utilitzen alguns per a emprar la llengua de Cervantes, la qual sense dubte és una de les més importants del món, és que l'entén més gent i per això si escrius o parles en castellà, d'alguna manera estàs sent més internacional perquè te pot llegir o entendre molta més gent. Segons aquest principi, tots hauriem de passar-nos a l'anglès o al xinès, ja que són llengües que les parla molta més gent.
El que sí està clar és que per a determinats usos el valencià és insubstituïble, al menys des del meu punt de vista, i mentre quede gent que prefereix parlar o que li parlen en valencià. A mi em passa, per exemple, quan vaig a la cadena de producció de Ford que si he de dirigir-me a algú que sé que parla valencià, li parle en valencià perquè sempre li donarà més confiança escoltar a algú que parla la seua llengua, se sentirà més proper i confiarà més en ell. Un altre ús molt important de la nostra llengua és quan tractes de vendre alguna cosa (un producte, una idea, tan se val) a una audiència que majoritàriament parla valencià, sempre te creuran més, els inspiraràs més confiança si els parles en la seua pròpia llengua.
Un altre dels arguments que la gent utilitza per a desprestigiar el valencià i recomanar l'ús d'altres llengües és que molt poca gent el parla, sobre tot a les ciutats, que tan sols es parla als pobles, que el valencià és una llengua de poble, com exemple sempre parlen del cas de la ciutat de València, Elx o alacant. És cert, a estes tres ciutats, les més grans del País Valencià, es parla majoritàriament el castellà i ja queda molt poca gent que parle en valencià. Però per una altra banda, n'hi han altres ciutats com Castelló, Gandia, Alzira, Torrent, etc. on encara es parla prou en valencià. De totes maneres l'afirmació que diu que en València no es parla a penes en valencià és parcialment certa, ja que molta gent sap parlar valencià, però no el parla "per respecte" o "per educació", per això sempre es dirigeixen als demés parlant en castellà, pensant que l'interlocutor no parla valencià, però moltes vegades això no és cert i el que passa és que moltes vegades, valencians que parlen valencià perfectament parlen entre ells en castellà perque es pensen que l'altre no sap parlar valencià.
Jo tinc un amic que treballa a un forn de València, concretament a l'avinguda de Pérez Galdós, i ell sempre es dirigeix als clients en valencià, diu que la majoria li contesten en valencià i a més, que s'alegren molt quan troben una persona que parla la seua llengua i així poder parlar en valencià, ni que siga durant l'estona que tarden en fer un acte tan senzill i quotidià com comprar el pa del dia.
Per això des d'aquest humil blog volguera fer una vegada més una aposta per la nostra llengua, minoritaria i minoritzada.
No sé, jo pense que és molt important parlar moltes llengües, quantes més i d'una forma més acurada possible millor, però no hem d'oblidar-nos mai de la nostra llengua, sobre tot si, com en el nostre cas, es tracta quasi d'un miracle que es continue parlant, després de tants segles de persecució i discriminació.
És la realitat?... Os recomane fer una "ullada" a la següent notícia, molt interesant...
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2015/05/08/escola-critica-plurilinguismo-escaparate-consell/1261759.HTML
R. M. Coll | valencia «Las cinco universidades públicas valencianas y la Academia Valenciana de la Llengua (AVL) recomiendan la matriculación en la enseñanza en valenciano porque es el modelo óptimo de aprendizaje», subrayó ayer el presidente de Escola Valenciana, Vicent Moreno, en el aula magna de la Universitat de València (UV). Este fue el marco elegido por
Escola para presentar su tradicional campaña a favor de la matriculación en enseñanza en valenciano, una promoción que Moreno lamentó que no haga la Conselleria de Educación.
El acto arrancó con el decano de la Facultat de Magisteri de la UV, Manuel Monfort, que criticó «la pseudo libertad de elección de centro que se vende» desdela conselleria. Monfort sostiene que «es importante que las familias entiendan que aprender en valenciano es una ventaja, pues mejora las competencias de comprensión y de uso de diversas lenguas».
El presidente de Escola cargó contra la consellera Mª José Català, cuya gestión al frente de Educación calificó de «irresponsable». «La quiebra educativa de Català equivale a tres cierres de RTVV, pues nos hemos quedado con 5.000 docentes menos en la enseñanza pública valenciana, apuntó. También afeó a la consellera que «nunca haya dicho que el programa óptimo de enseñanza es el de las líneas en valenciano». Moreno sostiene que el alumnado que estudia en valenciano al acabar Primaria «domina equilibradamente» las dos lenguas cooficiales y, además, saca un 13 % de mejor nota en inglés y tiene un 11 % más de capacidad y predisposición para aprender una tercera lengua que los niños que estudian en castellano» dice citando al grupo de investigación Laela „Lingüística Aplicada a la Enseñanza del Inglés„ de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló.
El coordinador de Educación de Escola, Jaume Fullana, incidió en que el plurilingüismo que impulsa el Consell es «de escaparate, pues arranca con un déficit de al menos 3.400 maestros de inglés». Asegura que el Decreto de plurilingüismo y la Lomce «han recortado el valenciano en las lineas de castellano mientras crece el peso de la lengua dominante en las de valenciano». Moreno reiteró su denuncia de que la conselleria «no cubre la demanda de enseñanza en valenciano que reclaman las familias».
Escola critica el "plurilingüismo de escaparate" del Consell ante la falta de 3.400 maestros de inglés
Asegura que estudiar en valenciano garantiza dominar las dos lenguas cooficiales y mejora un 13 % la nota de inglés
08.05.2015 | 01:07
Escola critica el "plurilingüismo de escaparate" del Consell ante la falta de 3.400 maestros de inglés
Escola para presentar su tradicional campaña a favor de la matriculación en enseñanza en valenciano, una promoción que Moreno lamentó que no haga la Conselleria de Educación.El acto arrancó con
el decano de la Facultat de Magisteri de la UV, Manuel Monfort, que criticó «la pseudo libertad de elección de centro que se vende» desdela conselleria. Monfort sostiene que «es importante que las familias entiendan que aprender en valenciano es una ventaja, pues mejora las competencias de comprensión y de uso de diversas lenguas».El presidente de Escola cargó contra la consellera Mª José Català, cuya gestión al frente de Educación calificó de «irresponsable». «La quiebra educativa de Català equivale a tres cierres de RTVV, pues nos hemos quedado con
5.000 docentes menos en la enseñanza pública valenciana, apuntó. También afeó a la consellera que «nunca haya dicho que el programa óptimo de enseñanza es el de las líneas en valenciano». Moreno sostiene que el alumnado que estudia en valenciano al acabar Primaria «domina equilibradamente» las dos lenguas cooficiales y, además, saca un 13 % de mejor nota en inglés y tiene un 11 % más de capacidad y predisposición para aprender una tercera lengua que los niños que estudian en castellano» dice citando al grupo de investigación Laela „Lingüística Aplicada a la Enseñanza del Inglés„ de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló.El coordinador de Educación de Escola, Jaume Fullana, incidió en que el plurilingüismo que impulsa el Consell es «de escaparate, pues arranca con un déficit de al menos 3.400 maestros de inglés». Asegura que el Decreto de plurilingüismo y la Lomce «han recortado el valenciano en las lineas de castellano mientras crece el peso de la lengua dominante en las de valenciano». Moreno reiteró su denuncia de que la conselleria «no cubre la demanda de enseñanza en valenciano que reclaman las familias».
"RECURSOS TIC"
En aquest apartat, trobareu una sèrie de pàgines, les quals poden ser de gran utilitat per a treballar la unitat didàctica i les noves tecnologies.
Click i feu una ullada!!!
Click i feu una ullada!!!
- https://actividadeslengua.wordpress.com/
- http://www.aulapt.org/primaria/llengua-v/
- http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl1.htm
- http://eso2n.blogspot.com.es/2010/10/les-categories-gramaticals.html
- http://www.anayaeducacion.es/
- http://www.orientacionandujar.es/
- http://rafalvell-equipdesuport.blogspot.com.es/
- http://elbaguldeleslletres.blogspot.com.es/p/jocs-de-llengua.html
- http://mestreacasa.gva.es/web/cefireelda
- http://rafalvell-equipdesuport.blogspot.com.es/search/label/EDUCACI%C3%93%20PRIM%C3%80RIA
- http://ciberespiral.net/
- http://mobileworldcapital.com/ca/578/
- https://es.wikipedia.org/wiki/Tecnolog%C3%ADa_educativa
- http://blog.educalab.es/intef/2015/02/19/fases-en-la-integracion-de-la-tecnologia-en-educacion/
- http://tecnologia-ciencia-educacion.com/index.php/TCE
- http://www.tecnologiayeducacion.com/
- http://www.ifema.es/simoeducacion_01/Visitantes/visitarlaferia/index.htm
- http://www.ivoox.com/podcast-podcast-educacion-tecnologia_sq_f14437_1.html
- http://www.aunclicdelastic.com/la-tecnologia-y-el-juego-como-elementos-claves-de-la-educacion-del-futuro/
- http://educacion.practicopedia.lainformacion.com/educacion-primaria-y-secundaria/como-usar-las-nuevas-tecnologias-en-los-centros-escolares-11496
martes, 19 de enero de 2016
Documents i materials
Les categories gramaticals
Tipus de paraules
Totes les paraules que utilitzem pertanyen a una o altra categoria gramatical. La classe de paraula -la categoria gramatical- depén de l’essència substancial (és a dir, allò que designa la paraula). Però, a més a més, les paraules depenen d’aquelles relacions que mantenen amb d’altres, i amb les quals formarà un tot.
Tradicionalment els mots d’una llengua s’agrupen en CATEGORIES GRAMATICALS (o PARTS DE L’ORACIÓ), segons algunes característiques formals que tenen i segons la funció expressiva que són capaços d’exercir en el discurs.
En aquest tema, també fem una primera classificació del material lingüístic que haurem de manejar i n’observem les principals característiques semàntiques, morfològiques i sintàctiques.
SEMÀNTICAMENT (és a dir, quan al significat o contingut) hi ha dues menes de mots: els LEXICALS o PLENS (que expressen per ells mateixos persones, coses, conceptes, qualitats, accions, etc. com forner, casa, república, blanc, córrer, terriblement, silenci!) i el GRAMATICALS o BUITS (que no expressen res de concret per ells mateixos, sinó que llur significat depèn del context on es troben com ell, aquest, un, aquí, de, i, allí!).
MORFOLÒGICAMENT (és a dir, quan a la forma) hi ha mots VARIABLES (solen tenir formes diferents segons el gènere, el nombre, la persona, el temps, etc com blanc, blanca, blancs, blanques; corro, corres, corre... corria, correré, etc) i mots INVARIABLES (perquè no solen variar de forma, com aquí, contra, doncs, ui!).
SINTÀCTICAMENT (és a dir, quan a llur posició i actuació dins l’estructura del llenguatge) els mots es caracteritzen per algun OFICI que fan o poden fer: designar, complementar, representar, modificar, relacionar, etc i per les FUNCIONS bàsiques que poden exercir dins l’oració: subjecte, complement directe, etc.
Vegem un exemple amb el següent paral·lelisme: així com nosaltres som persones individuals (paraules), que unides formem una família (sintagmes) i ocupem un lloc (element) i realitzem diversos papers (a voltes de pares, a voltes de fills, a voltes cosins, etc...) és a dir, canviem de paper (funció semàntica) respecte dels altres elements de la família. Així com cada família realitza una funció o tasca determinada (funció sintàctica) segons la relació que manté amb la resta de les famílies. De la unió d’un conjunt de famílies –sintagmes- formem un poble (oracions).
(1) NOM SUBSTANTIU- Lexical- Variable- Designa éssers - Subjecte, predicat nominal, complements directe, indirecte, preposicional
(2) ADJECTIU- Lexical -Variable -Complementa el substantiu dient-ne alguna característica
Complement del substantiu, predicat nominal, complement predicatiu
(3) DETERMINANT- Gramatical- Variable -Acompanya el substantiu per presentar-lo, identificarlo o quantificar-lo ,Complement del substantiu
4 PRONOM- Gramatical -Variable - Representa un ésser sense dir-ne el nom; representa una altra categoria
Tota funció que puguin fer un substantiu, un adjectiu o un adverbi
(5) VERB- Lexical -Variable - Designa accions, estats, passions, identitat, pertinença, atribució
Predicat, còpula
(6) ADVERBI -Lexical -Gramatical- Invariable- Modifica el verb, l’adjectiu o un altre adverbi Complement circumstancial, modificador
(7) PREPOSICIÓ- Gramatical -Invariable -Relaciona altres categories subordinant- Nexe
(8) CONJUNCIÓ -Gramatical -Invariable -Relaciona altres categories coordinant i oracions coordinant o subordinant -Nexe
(9) INTERJECCIÓ -Lexical -Gramatical - Variable- Expressa una exclamació -Oració independent tota sola o intercalada dins una altra oració
(1) Designa persones, animals o coses com a independents: home, gat, casa
(2) Són comparables al vestit que posem a una persona. D’aquí que adoptin el gènere i nombre del substantiu que acompanyen (fenomen anomenat concordança): home alt, dona alta, homes alts, dones altes.
(3) Funciona com a partícula anteposada a un nom per indicar-ne el grau de determinació.
(4) Fa de representant, és a dir, ocupa el lloc que podria ocupar un nom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma: Ell corre (ell = en Joan). La paret ho és (ho = blanca). Ara hi vaig (hi = allà). La majoria dels pronoms són variables, però també n’hi ha d’invariables (per exemple, els interrogatius: qui, què).
(5) El verb, ànima del llenguatge, és la categoria més variable de totes: adopta formes diferents segons la persona (fenomen anomenat concordança: jo corro, tu corres, ell corre...), el temps (corro, corria, correré...), el mode (corro, corrí...)
(6) És un modificador o determinador de la idea expressada pel verb (treballem bé), per l’adjectiu (ben blanc) o per un altre adverbi (trobar-se ben malament). Semànticament cal distingir els adverbis de manera, generalment de caràcter lexical (bé, malament, terriblement) dels altres, generalment de caràcter gramatical (aquí, aviat, no, potser). La majoria dels adverbis són invariables, però també n’hi ha de variables (tot sol, tota sola).
(7) La preposició enllaça dos mots o sintagmes tot subordinant el segon al primer, és a dir, convertint el segon en complement del primer (medalla d’or). Al mateix temps indica quin és el tipus de relació que s’hi dóna: de possessió, de dependència, de companyia, de causa, de matèria, etc.
(8) Quan enllaça mots coordina, és a dir, cada un roman dins la mateixa categoria sintàctica: Ell i ella corren (ell = subjecte; ella = subjecte). Quan enllaça oracions pot limitar-se a coordinar, però també pot subordinar.
Equival a un frase o oració exclamatives. Així la interjecció oh! Pot equivaler a l'oració Això és mol bonic, i Apa! Pot significar Afanya’t! Les interjeccions impròpies i els vocatius són mots originàriament pertanyents a una altra categoria, però dits en to exclamatiu: bufa! (verb); escolta, Joan (substantiu), el que et dic.
Transposició de categoria
Així com els rajols poden servir tant per a fer un paviment com per a pujar un envà, posem per cas, així també molt sovint es dóna el cas de mots que poden pertànyer simultàniament a més d'una categoria gramatical, que poden canviar de categoria segons l’ofici que facin i que, finalment, poden formar part d’un grup de mots, anomenat SINTAGMA, que exerceix globalment una determinada funció. Així tenim:
a) Substantiu que fan d’adjectius (color rosa), d’interjeccions (silenci!).
b) Adjectius que fan de substantius (un jove), d’adverbis (parla clar), d’interjeccions (fort!). A notar els ADJECTIUS PRONOMINALS, adjectius que sovint fan de pronom o sia, que substitueixen el substantiu que haurien d’acompanyar (Queda’t el teu llibre i dóna’m el meu), i els ADJECTIUS ADVERBIALS, adjectius que fan d’adverbis (Hi ha molt moviment → És mou molt).
c) Pronoms que fan d’interjeccions (Tu!). A notar els PRONOMS RELATIUS, que fan simultàniament de pronom i de conjunció (Aquell noi, que tu coneixes prou bé, m’ha fet una mala passada, on que equival a “aquell noi” i a la conjunció “i”: Aquell noi i tu coniexes prou bé aquell noi, m’ha fet una mala passada).
d) Verbs que fan d’interjeccions (cuit!), Hi ha una forma verbal, l’INFINITIU, que s’assembla molt a un substantiu (Menjar massa perjudica la salut, comparable a L’alimentació excessiva perjudica la salut). Una altra forma, el PARTICIPI, participa, com diu el seu mateix nom, de les característiques de l’adjectiu (La porta és oberta, comprable a La porta és blanca). Una tercera forma verbal, el GERUNDI, s’acosta molt al caràcter de l’adverbi (Hi anà corrent, comparable a Hi anà ràpidament).
e) Adverbis que fan d’adjectius (Això és així), de pronoms (allà era molt fresc), de preposicions (Deixa això damunt la taula) de conjuncions (Plou; tanmateix sortirem), d’interjeccions (bé). A notar els ADVERBIS PRONOMINALS, que fan simultàniament d’adverbi i de pronom (quan, com, etc.)
f) Sintagmes que fan de substantius, d’adjectius (home sense diners, on sense diners pot equivaler a “pobre”)
Text fonamentat a El Català/2 morfologia i sintaxi de Josep Ruaix i Vinyet i la Gramàtica valenciana de Carles Salvador
El nom (o substantiu)
-Un nom és una paraula que serveix per designar un ésser, animat o inanimat, o una idea. Exemples: nen, llop, gerani, taula, amor, bellesa,… El nom és una paraula variable: segons el gènere (el nen, la nena) i segons el nombre (el llop, els llops). El nom és el nucli del SN (Sintagma nominal): Ex: Una dona rossa Det nucli C.N(Complement del nom)
L’adjectiu
-Un adjectiu és una paraula que serveix per designar les característiques dels éssers o les coses (nina rossa, fruita verda, camí llarg). L’adjectiu és una paraula variable: sol tenir dues formes per al singular i dues més per al plural (madur, madura, madurs, madures). Concorda amb el nom en gènere i nombre. Dins el Sintagma Nominal fa la funció de complement del nom. Ex: El camí llarg.
El determinant
-Un determinant és una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un elefant), identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions). Es classifiquen en vuit grups: Articles (el, la…) Demostratius (aquest, aquell,…) Possessius (el meu, meva…) Numerals (un, dos…) Quantitatius (molt, poc…) Indefinits (algun, qualsevol…) Interrogatius (quin, quina?…) Exclamatius (quin, quina!...)
Pronoms
-Un pronom és una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom. Ell canta. Es classifiquen en sis grups: Personals forts (jo, tu…) Personals febles (em, et,…) Demostratius (això, allò) Indefinits (algú, ningú) Interrogatius (qui, què) Relatius (que, el qual…)
Els verbs
-Un verb és una paraula que expressa una acció (jugar), un esdeveniment (ploure) o un estat (estar). És la paraula més variable, ja que es conjuga en funció de la persona (1ª, 2ª,…), el nombre (canta, cantem) i el temps (canto, cantava, cantaré) És el nucli del SV (sintagma verbal) Mengen conill amb ceba.
Els adverbis
-Un adverbi és una paraula que expressa una circumstància de temps (avui, demà, sempre…), de lloc (aquí, allà, enlloc…), de manera (bé, malament…) o de quantitat (més, menys…) És una paraula invariable. Fan de complement del verb. Ex: Treballen molt. V C.C.M
Les conjuncions
-Una conjunció és una paraula que serveix per unir o relacionar una oració amb una altra. Per exemple: Anirem a la platja → fa bon temps. Anirem a la platja si fa bon temps
Són invariables. Hi ha conjuncions que uneixen elements d’una mateixa categoria (de coordinació) i conjuncions que subordinen un element a un altre (de subordinació)
Exemples: oli i sal → Coordinació No ha vingut perquè està malalt. → Subordinació
Les preposicions
-Una preposició és una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules. Per exemple: Ex: pa →tomàquet pa amb tomàquet
Són paraules invariables, és a dir, tenen una sola forma.
Les interjeccions
-Una interjecció és una paraula que serveix per fer una exclamació. Ex: Ei, vigila! Poden expressar dolor o oblit, incredulitat, avorriment, repugnància (ai!, bah!, uf!, ecs!) Són invariables, i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa.
A la següent pàgina web podreu trobar exercicis on line per repassar les categories gramaticals:
http://eso2n.blogspot.com.es/2010/10/les-categories-gramaticals.html
En concret, accediu als següents apartats:
1. Sobre verbs, noms i adjectius del Col·legi Pius XII
2. Exercicis QV Categories gramaticals elaborats per M. Ibañez
a. Reconeix les categories gramaticals: nom, adjectiu i verb b. Reconeix les categories gramaticals: adverbi, preposició i conjunció. c. Reconeix totes les categories gramaticals
També us recomanem la web d’Itinerari d’Aprenentatge, tant per reforçar la teoria, com per poder realitzar exercicis pràctics de cadascuna de les categories gramaticals. L’adreça de l’enllaç directe a la part dels exercicis és la següent: http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl1.htm
Tipus de paraules
Tradicionalment els mots d’una llengua s’agrupen en CATEGORIES GRAMATICALS (o PARTS DE L’ORACIÓ), segons algunes característiques formals que tenen i segons la funció expressiva que són capaços d’exercir en el discurs.
En aquest tema, també fem una primera classificació del material lingüístic que haurem de manejar i n’observem les principals característiques semàntiques, morfològiques i sintàctiques.
SEMÀNTICAMENT (és a dir, quan al significat o contingut) hi ha dues menes de mots: els LEXICALS o PLENS (que expressen per ells mateixos persones, coses, conceptes, qualitats, accions, etc. com forner, casa, república, blanc, córrer, terriblement, silenci!) i el GRAMATICALS o BUITS (que no expressen res de concret per ells mateixos, sinó que llur significat depèn del context on es troben com ell, aquest, un, aquí, de, i, allí!).
MORFOLÒGICAMENT (és a dir, quan a la forma) hi ha mots VARIABLES (solen tenir formes diferents segons el gènere, el nombre, la persona, el temps, etc com blanc, blanca, blancs, blanques; corro, corres, corre... corria, correré, etc) i mots INVARIABLES (perquè no solen variar de forma, com aquí, contra, doncs, ui!).
SINTÀCTICAMENT (és a dir, quan a llur posició i actuació dins l’estructura del llenguatge) els mots es caracteritzen per algun OFICI que fan o poden fer: designar, complementar, representar, modificar, relacionar, etc i per les FUNCIONS bàsiques que poden exercir dins l’oració: subjecte, complement directe, etc.
Vegem un exemple amb el següent paral·lelisme: així com nosaltres som persones individuals (paraules), que unides formem una família (sintagmes) i ocupem un lloc (element) i realitzem diversos papers (a voltes de pares, a voltes de fills, a voltes cosins, etc...) és a dir, canviem de paper (funció semàntica) respecte dels altres elements de la família. Així com cada família realitza una funció o tasca determinada (funció sintàctica) segons la relació que manté amb la resta de les famílies. De la unió d’un conjunt de famílies –sintagmes- formem un poble (oracions).
- Categoria -Semànticament -Morfològicament -Ofici que fa- Funcions sintàctiques
(1) NOM SUBSTANTIU- Lexical- Variable- Designa éssers - Subjecte, predicat nominal, complements directe, indirecte, preposicional
(2) ADJECTIU- Lexical -Variable -Complementa el substantiu dient-ne alguna característica
Complement del substantiu, predicat nominal, complement predicatiu
(3) DETERMINANT- Gramatical- Variable -Acompanya el substantiu per presentar-lo, identificarlo o quantificar-lo ,Complement del substantiu
4 PRONOM- Gramatical -Variable - Representa un ésser sense dir-ne el nom; representa una altra categoria
Tota funció que puguin fer un substantiu, un adjectiu o un adverbi
(5) VERB- Lexical -Variable - Designa accions, estats, passions, identitat, pertinença, atribució
Predicat, còpula
(6) ADVERBI -Lexical -Gramatical- Invariable- Modifica el verb, l’adjectiu o un altre adverbi Complement circumstancial, modificador
(7) PREPOSICIÓ- Gramatical -Invariable -Relaciona altres categories subordinant- Nexe
(8) CONJUNCIÓ -Gramatical -Invariable -Relaciona altres categories coordinant i oracions coordinant o subordinant -Nexe
(9) INTERJECCIÓ -Lexical -Gramatical - Variable- Expressa una exclamació -Oració independent tota sola o intercalada dins una altra oració
(1) Designa persones, animals o coses com a independents: home, gat, casa
(2) Són comparables al vestit que posem a una persona. D’aquí que adoptin el gènere i nombre del substantiu que acompanyen (fenomen anomenat concordança): home alt, dona alta, homes alts, dones altes.
(3) Funciona com a partícula anteposada a un nom per indicar-ne el grau de determinació.
(4) Fa de representant, és a dir, ocupa el lloc que podria ocupar un nom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma: Ell corre (ell = en Joan). La paret ho és (ho = blanca). Ara hi vaig (hi = allà). La majoria dels pronoms són variables, però també n’hi ha d’invariables (per exemple, els interrogatius: qui, què).
(5) El verb, ànima del llenguatge, és la categoria més variable de totes: adopta formes diferents segons la persona (fenomen anomenat concordança: jo corro, tu corres, ell corre...), el temps (corro, corria, correré...), el mode (corro, corrí...)
(6) És un modificador o determinador de la idea expressada pel verb (treballem bé), per l’adjectiu (ben blanc) o per un altre adverbi (trobar-se ben malament). Semànticament cal distingir els adverbis de manera, generalment de caràcter lexical (bé, malament, terriblement) dels altres, generalment de caràcter gramatical (aquí, aviat, no, potser). La majoria dels adverbis són invariables, però també n’hi ha de variables (tot sol, tota sola).
(7) La preposició enllaça dos mots o sintagmes tot subordinant el segon al primer, és a dir, convertint el segon en complement del primer (medalla d’or). Al mateix temps indica quin és el tipus de relació que s’hi dóna: de possessió, de dependència, de companyia, de causa, de matèria, etc.
(8) Quan enllaça mots coordina, és a dir, cada un roman dins la mateixa categoria sintàctica: Ell i ella corren (ell = subjecte; ella = subjecte). Quan enllaça oracions pot limitar-se a coordinar, però també pot subordinar.
Equival a un frase o oració exclamatives. Així la interjecció oh! Pot equivaler a l'oració Això és mol bonic, i Apa! Pot significar Afanya’t! Les interjeccions impròpies i els vocatius són mots originàriament pertanyents a una altra categoria, però dits en to exclamatiu: bufa! (verb); escolta, Joan (substantiu), el que et dic.
Transposició de categoria
Així com els rajols poden servir tant per a fer un paviment com per a pujar un envà, posem per cas, així també molt sovint es dóna el cas de mots que poden pertànyer simultàniament a més d'una categoria gramatical, que poden canviar de categoria segons l’ofici que facin i que, finalment, poden formar part d’un grup de mots, anomenat SINTAGMA, que exerceix globalment una determinada funció. Així tenim:
a) Substantiu que fan d’adjectius (color rosa), d’interjeccions (silenci!).
b) Adjectius que fan de substantius (un jove), d’adverbis (parla clar), d’interjeccions (fort!). A notar els ADJECTIUS PRONOMINALS, adjectius que sovint fan de pronom o sia, que substitueixen el substantiu que haurien d’acompanyar (Queda’t el teu llibre i dóna’m el meu), i els ADJECTIUS ADVERBIALS, adjectius que fan d’adverbis (Hi ha molt moviment → És mou molt).
c) Pronoms que fan d’interjeccions (Tu!). A notar els PRONOMS RELATIUS, que fan simultàniament de pronom i de conjunció (Aquell noi, que tu coneixes prou bé, m’ha fet una mala passada, on que equival a “aquell noi” i a la conjunció “i”: Aquell noi i tu coniexes prou bé aquell noi, m’ha fet una mala passada).
d) Verbs que fan d’interjeccions (cuit!), Hi ha una forma verbal, l’INFINITIU, que s’assembla molt a un substantiu (Menjar massa perjudica la salut, comparable a L’alimentació excessiva perjudica la salut). Una altra forma, el PARTICIPI, participa, com diu el seu mateix nom, de les característiques de l’adjectiu (La porta és oberta, comprable a La porta és blanca). Una tercera forma verbal, el GERUNDI, s’acosta molt al caràcter de l’adverbi (Hi anà corrent, comparable a Hi anà ràpidament).
e) Adverbis que fan d’adjectius (Això és així), de pronoms (allà era molt fresc), de preposicions (Deixa això damunt la taula) de conjuncions (Plou; tanmateix sortirem), d’interjeccions (bé). A notar els ADVERBIS PRONOMINALS, que fan simultàniament d’adverbi i de pronom (quan, com, etc.)
f) Sintagmes que fan de substantius, d’adjectius (home sense diners, on sense diners pot equivaler a “pobre”)
Text fonamentat a El Català/2 morfologia i sintaxi de Josep Ruaix i Vinyet i la Gramàtica valenciana de Carles Salvador
El nom (o substantiu)
-Un nom és una paraula que serveix per designar un ésser, animat o inanimat, o una idea. Exemples: nen, llop, gerani, taula, amor, bellesa,… El nom és una paraula variable: segons el gènere (el nen, la nena) i segons el nombre (el llop, els llops). El nom és el nucli del SN (Sintagma nominal): Ex: Una dona rossa Det nucli C.N(Complement del nom)
L’adjectiu
-Un adjectiu és una paraula que serveix per designar les característiques dels éssers o les coses (nina rossa, fruita verda, camí llarg). L’adjectiu és una paraula variable: sol tenir dues formes per al singular i dues més per al plural (madur, madura, madurs, madures). Concorda amb el nom en gènere i nombre. Dins el Sintagma Nominal fa la funció de complement del nom. Ex: El camí llarg.
El determinant
-Un determinant és una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un elefant), identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions). Es classifiquen en vuit grups: Articles (el, la…) Demostratius (aquest, aquell,…) Possessius (el meu, meva…) Numerals (un, dos…) Quantitatius (molt, poc…) Indefinits (algun, qualsevol…) Interrogatius (quin, quina?…) Exclamatius (quin, quina!...)
Pronoms
-Un pronom és una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom. Ell canta. Es classifiquen en sis grups: Personals forts (jo, tu…) Personals febles (em, et,…) Demostratius (això, allò) Indefinits (algú, ningú) Interrogatius (qui, què) Relatius (que, el qual…)
Els verbs
-Un verb és una paraula que expressa una acció (jugar), un esdeveniment (ploure) o un estat (estar). És la paraula més variable, ja que es conjuga en funció de la persona (1ª, 2ª,…), el nombre (canta, cantem) i el temps (canto, cantava, cantaré) És el nucli del SV (sintagma verbal) Mengen conill amb ceba.
Els adverbis
-Un adverbi és una paraula que expressa una circumstància de temps (avui, demà, sempre…), de lloc (aquí, allà, enlloc…), de manera (bé, malament…) o de quantitat (més, menys…) És una paraula invariable. Fan de complement del verb. Ex: Treballen molt. V C.C.M
Les conjuncions
-Una conjunció és una paraula que serveix per unir o relacionar una oració amb una altra. Per exemple: Anirem a la platja → fa bon temps. Anirem a la platja si fa bon temps
Són invariables. Hi ha conjuncions que uneixen elements d’una mateixa categoria (de coordinació) i conjuncions que subordinen un element a un altre (de subordinació)
Exemples: oli i sal → Coordinació No ha vingut perquè està malalt. → Subordinació
Les preposicions
-Una preposició és una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules. Per exemple: Ex: pa →tomàquet pa amb tomàquet
Són paraules invariables, és a dir, tenen una sola forma.
Les interjeccions
-Una interjecció és una paraula que serveix per fer una exclamació. Ex: Ei, vigila! Poden expressar dolor o oblit, incredulitat, avorriment, repugnància (ai!, bah!, uf!, ecs!) Són invariables, i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa.
- Exercicis pràctics per reconèixer les categories gramaticals
A la següent pàgina web podreu trobar exercicis on line per repassar les categories gramaticals:
http://eso2n.blogspot.com.es/2010/10/les-categories-gramaticals.html
En concret, accediu als següents apartats:
1. Sobre verbs, noms i adjectius del Col·legi Pius XII
2. Exercicis QV Categories gramaticals elaborats per M. Ibañez
a. Reconeix les categories gramaticals: nom, adjectiu i verb b. Reconeix les categories gramaticals: adverbi, preposició i conjunció. c. Reconeix totes les categories gramaticals
També us recomanem la web d’Itinerari d’Aprenentatge, tant per reforçar la teoria, com per poder realitzar exercicis pràctics de cadascuna de les categories gramaticals. L’adreça de l’enllaç directe a la part dels exercicis és la següent: http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl1.htm
Presentació de la UD.
Justificació de la UD:
És objectiu prioritari és, integrar els coneixements de llengua amb els de la resta de matèries amb les quals l´alumne té contacte, ja que serà un valuós instrument de comprensió i actualització del món que
l´envolta.
Aquesta unitat servirà a l´alumnat de primària per a expressar-se oralment i per escrit, per a saber interpretar textos, comprendre enunciats, normes gramàticals, ortogràfiques... cosa que serà de gran utilitat tant per al present com per al futur.
Vivim en societat i la llengua del nostre poble és l´instrument que ens defineix com un conjunt social. Només si parlem i escrivim en valencià assegurarem el futur de l´idioma.
És objectiu prioritari és, integrar els coneixements de llengua amb els de la resta de matèries amb les quals l´alumne té contacte, ja que serà un valuós instrument de comprensió i actualització del món que
l´envolta.
Aquesta unitat servirà a l´alumnat de primària per a expressar-se oralment i per escrit, per a saber interpretar textos, comprendre enunciats, normes gramàticals, ortogràfiques... cosa que serà de gran utilitat tant per al present com per al futur.
Vivim en societat i la llengua del nostre poble és l´instrument que ens defineix com un conjunt social. Només si parlem i escrivim en valencià assegurarem el futur de l´idioma.
Metodologia:
Partirem dels principis del constructivisme(Piaget,Vigotsky), i tindrem com a principal objectiu metodològic: el desenvolupament de la comprensió i la producció de textos amb els diferents tipus de paraules.
-
1 UD: Els tipus de paraules.
-
Material didàctic online.
-
Material audiovisual disponible en YouTube.
- Interacció professorat-alumnat a través de les xarxes socials.
1 UD: Els tipus de paraules.
Material didàctic online.
Material audiovisual disponible en YouTube.
Sistema d'avaluació:
El model d’avaluació a seguir és l’avaluació contínua, en el qual l’alumne pot anar superantse de manera progressiva.
Les proves orals i escrites estaran basades en la realització d'una sèrie d'activitats que constitueixen els procediments de major utilitat: en el sentit que serveixen per avaluar la progressió de l'alumnat en l'adquisició de principis i conceptes.
-
Avaluació contínua integrada per: observació directa i treball amb totes les activitats de la UD, (70% de la qualificació final).
-
Examen (30% de la qualificació final) sobre la funcionalitat i utilització dels conceptes utilizats.
Per finalitzar, contarem amb una proposta de rúbrica, la qual ens ajudarà a fer una valoració completa del procés d'ensenyança i aprenentatge.
Avaluació contínua integrada per: observació directa i treball amb totes les activitats de la UD, (70% de la qualificació final).
Examen (30% de la qualificació final) sobre la funcionalitat i utilització dels conceptes utilizats.
-Cens_del_2001.png)
